GLAUCOMA.
El glaucoma és una malaltia de l’ull que es defineix com una neuropatia del nervi òptic relacionada amb la pressió intraocular i la dificultat de rec sanguini al cap d’aquest nervi. La seva traducció funcional és la pèrdua de visió i de camp visual segons uns patrons característics. Normalment no es nota res, perquè no fa dolor i la pèrdua de camp visual és perifèrica, que tampoc s’aprecia. Quan el pacient comença a adonar-se’n, ja sol ser tard, perquè la malaltia ja està molt avançada. A més, tota pèrdua que es produeixi és molt difícil de recuperar. Només es pot frenar el progrés, però rarament retornar la visió perduda.
Per això és molt important fer revisions periòdiques a l’oftalmòleg i és responsabilitat de l’oftalmòleg explorar bé el pacient per descartar aquesta malaltia des del seu estadi més precoç.
La pressió intraocular alta és un factor de risc important per a desenvolupar glaucoma, però no sempre n’és la causa. Hi ha pacients que tenen la pressió intraocular alta i no fan glaucoma i, en canvi, n’hi ha d’altres que amb la pressió baixa sí fan glaucoma.
A part, hi ha molts tipus de glaucoma (crònic simple, per tancament angular, pseudoexfoliatiu, pigmentari, etc…) i per a fer un tractament apropiat cal fer un diagnòstic diferencial acurat. Per a aquest fi ens ajudem de diferents tecnologies: tonometria, la paquimetria, la tomografia de coherència òptica, la polarimetria làser, la retinografia i la campimetria computeritzada, proves molt senzilles de les que disposem a la consulta mateix.
En alguns pacients, que tenen la cambra anterior de l’ull estreta, cal realitzar una iridotomia perifèrica amb làser per a facilitar el pas de l’humor aquós (el líquid que regula la pressió de l’ull) de la cambra posterior a la cambra anterior i evitar complicacions com el glaucoma agut, subagut o crònic per tancament angular.
Quan s’ha diagnosticat un glaucoma, cal tractar la causa i baixar la pressió sempre. Primer començarem per medicació tòpica amb antiglaucomatosos (prostaglandines, betabloquejants, alfaagonistes, …). Si amb això no s’atura el progrés de la malaltia, caldrà intervenir quirúrgicament, sigui fent una trabeculoplàstia amb làser diode o una trabeculectomia amb cirurgia convencional per a baixar i estabilitzar al màxim la pressió intraocular.
Avui dia amb els nous implants tipus ex−press, la cirurgia és més controlada i presenta menys inconvenients que uns anys enrere.
El Dr Joan Tarrús de Vehí té llarga experiència tractant i operant pacients de glaucoma.